Ophrys santonica J. M. Mathé & Melki in Orchidophile (Asnières) 113: 159 (1994)
Sinónimos:
Ophrys scolopax subsp. santonica (J. M. Mathé & Melki) R. Engel & Quentin in Orchidophile (Asnières) 124: 205 (1996);
Ophrys aestivalis J. M. Mathé & Melki in Orchidophile (Asnières) 112: 124 (1994);
Ophrys juliana M. Kerguélen in Bull. Ass. Inform. Bot. 1: 25 (1994).
Especie de medio porte, de hasta 40 cm de altura. Brácteas verdes, más largas que el ovario, mayores las inferiores; inflorescencia laxa con pocas flores (4-7), medianas a pequeñas; sépalos habitualmente rosas con intensidad variable, raramente blancos bien extendidos, oval-lanceolados, algo cóncavos, con un nervio medio verde conspicuo, con los bordes revolutos; pétalos extendidos triangulares, auriculados en la base o no, con los bordes pilosos. Labelo pequeño, de 8-12 x 8-11 mm, trilobulado lóbulo central algo asimétrico y fusiforme, más ancho en la parte superior que en la inferior, de color rojizo a marrón salvo el borde que es glabro y con una franja de color amarillo muy notoria y bastante ancha; gútula de tamaño y forma variables, dirigida hacia adelante, que puede estar apiculada; mácula que ocupa al menos la mitad del labelo, en forma de “X” con diseño irregular; campo basal amplio de color anaranjado, plegado, bordeado, en su parte inferior, por la mácula; lóbulos laterales alargados, estrechamente cónicos, ligeramente curvados en el ápice, de color verdoso en la parte interior, pilosos; pseudoojos verdosos a negros, oscuros, prominentes. Columna elongada, cavidad estigmática semicircular, laterales de la bóveda de color blanco amarillento; ápice del ginostemo apiculado.
Polinizador: Tetraloniella dentata.
ECOLOGÍA. Matorrales y herbazales calcícolas, con cierta preferencia por medios húmedos. 600-1200 m.
FLORACIÓN: V-VII.
DISTRIBUCIÓN. GENERAL. Endemismo hispanofrancés. ESPAÑA: B, Bu, Cs, Ge, Gu, Hu, Lo, Na, So, Te, Vi, Z.
VARIABILIDAD. El perianto puede ser de color rosa o blanco.
POSIBLES CONFUSIONES. Con Ophrys picta que tiene el labelo más grácil y estilizado, el borde amarillo del labelo menos notorio y estrecho o ausente y los pétalos habitualmente lineares (triangulares, más anchos en Ophrys santonica).
OBSERVACIONES. Ophrys santonica se describe en 1994 a partir de plantas francesas del Departamento de Poitou-Charentes (MATHÉ & MELKI, 1994). Actualmente se acepta que Ophrys santonica se encuentra presente, a nivel peninsular, en Cataluña, Castellón, La Rioja, Navarra y Soria (ALEJANDRE & al., 2015; ARNOLD, 2009; GALINDO & SÁNCHEZ, 2011; MOLINA & al., 2014; VILA, 2009a) y probablemente el número de provincias siga creciendo en los próximos años. Se conocen localidades dispersas por casi todo el sistema ibérico, desde el extremo norte de La Rioja hasta Castellón. A medida que se conozca mejor la especie aumentará, con toda seguridad, el número de localidades y probablemente aparezca en también en el tramo montibérico de Burgos, en Guadalajara y Valencia.
De: Benito Ayuso J. 2017. Estudio de las orquídeas silvestres del Sistema Ibérico. Tesis doctoral. Universidad de Valencia. Pag. 384
Las fotografías pertenecen a individuos de Moià, Barcelona en fecha 27-06-2020
Se ha detectado su presencia recientemente en la provincia de Guadalajara, ver:
B. RAMOS-LÓPEZ, J. TOBAJAS GONZÁLEZ y J. ROCA JUNCOSA, Primera cita de Ophrys santonica J.-M. Mathé y F. Melki (Orchidaceae) en la provincia de Guadalajara. Reduca (Biología). Serie Botánica. 13 (1): 1-9, 2020. ISSN: 1989-3620
Ophrys santonica was first described from Charente-Maritime, France by Mathe and Melki in 1994 and is a member of the Ophrys tetraloniae group of Ophrys. Its name means “from Saintongue”, this being the specific location in the department of Charente where it was initially recognized. It flowers very much on the late, from the end of June to mid-August.
The lip is 7 – 10 mm long, and 1 – 1.5 as long as the joined lengths of gynosteme and stigmatic cavity, which is a good clue to tell it apart from Ophrys vetula.
It has an unusual distribution from the Bordeaux region of western France across to the southeast around Alpes Maritimes. Found also in several regions in the northern of Spain. Within this range it is highly localized and can be absent from many apparently suitable locations. Apart from being strictly an orchid of calcareous soils, its habitat preferences don’t seem to be particularly demanding and so the large gaps in distribution are not easily explained.
Ophrys santonica (like many of its Ophrys tetraloniae group cousins) can be of variable appearance and particularly in terms of its lip shape. It has a scolopaxoid form though occasionally rather more fuciflorid with the margins of the lip only partially reflexing backwards, forming an open pleat at the rear.
In its more usual scolopaxoid form it can resemble Ophrys scolopax and when more open Ophrys vetula . The average lip length of Ophrys santonica is smaller than the others but this is marginal and unreliable, as are the mean sepal and petal dimensions. Sepal coloration does however provide a clue as Ophrys santonica rarely exhibits dark pink sepals, pale pink, white or white with a pink flush being much the commonest complexion, the reverse applies in respect of the other two species.
The pictures are all from Moià, Barcelona, Spain and date from the end of June.
Les plantes d’Ophrys santonica generalment són esveltes (per la combinació de l’eix relativament prim i llarg i les flors petites), de 20-40 (-70) cm. Les fulles de la roseta, i també les puntes de les bràctees, gairebé sempre estan parcialment o del tot marcides en el moment de la floració. La inflorescència sol ser laxa o molt laxa, amb (3-) 4-12 (-15), excepcionalment fins a 18, flors molt petites. Els sèpals són de color rosa clar o blancs, molt rarament rosa intens o púrpura, el central ocasionalment més o menys inclinat cap endavant, de vegades recobrint el ginostem. Els pètals són del mateix color que els sèpals i de forma semblant als d’ Ophrys scolopax: triangulars més o menys estrets, auriculats, de marges una mica revoluts, pubescents i amb una ciliació aparent a les vores. El label, de 7-9 (-10) mm de llarg, té molt sovint el lòbul central curt, globós, i amb els marges acabats gairebé sempre en una vora glabra groguenca (més rarament castany), que pot quedar oculta per la convexitat transversal del label però que, amb certa freqüència, es fa visible en el terç distal fins a tocar l’apèndix perquè els marges se solen desplegar cap als costats en major o menor grau. De vegades les gibositats són relativament reduïdes, i molt ocasionalment, sobretot en vista lateral, semblen com incorporades al lòbul central; la màcula, força estesa, és semblant a la d’Ophrys scolopax, de vegades anul·lar, generalment amb una vora blanca, i l’apèndix és, de manera general, relativament gros. El ginostem acaba en un bec no gaire llarg, recte o ocasionalment una mica ondulat longitudinalment o amb l’extrem corbat en ganxo, i que pot ser paral·lel al pla del label o, freqüentment, més o menys dirigit cap amunt.
Hi ha molta variabilitat en la forma i mida del label, la forma de la màcula, el color i el desplegament dels marges glabres del lòbul central, i el grau de reducció de les gibositats. Les flors d’alguns exemplars són molt similars a les d’Ophrys scolopax, però generalment més petites, amb el label d’aspecte allargat, el lòbul central no tan globular i les gibositats força desenvolupades. No s’han localitzat plantes de flors amb sèpals verds ni tampoc de label netament apocromàtic, com ocasionalment es troben en algunes poblacions d’Ophrys scolopax. A banda de l’aspecte general de les plantes, de la mida de les flors i del lóbul central del label generalment curt, una de les característiques diferencials més importants sol ser l’aspecte desplegat (tendència a involut) dels marges laterals del lòbul central del label. Totes aquestes característiques coincideixen amb les d’Ophrys scolopax franceses, encara que potser en les poblacions ibèriques són poc freqüents les plantes amb flors de màcula anul·lar i les de gibositats molt reduïdes (aspecte fucifloroïde), mentre que hi són força abundants les flors amb el marge del lòbul central del label de color castany clar o, més rarament, castany fosc. A més, s’ha de destacar que a França Ophrys scolopax es troba a altituds menors [a baixa altitud (BOURNÉRIAS & PRATet al. 2005),fins a 800 m (DELFORGE 2005)] i que el període de floració s’endinsa més en l’estiu [en BOURNÉRIAS & PRAT et al. (2005) s’indica que el període de floració va de final de juny a mitjan agost, amb l’òptim en juliol, mentre que DELFORGE (2005) diu que abasta de la fi de maig a mitjan agost]. En canvi, potser per efecte de la menor latitud, gairebé totes les nostres localitats estan per sobre dels 800 m (800-1.200 m, però una de las localitats de la província de Barcelona de VILA [2009] està entre els 400-500 m),i, com ja hem comentat, rarament es poden trobar individus relativament frescos i encara amb poncelles més enllà de la primera quinzena de juliol. BOURNÉRIAS & PRAT et al. (2005) també comenten que els exemplars d’Ophrys scolopax de flors molt semblants a les d’Ophrys scolopax es veuen al començament de la floració (suggerint la possibilitat d’una hibridació?), però a Barcelona i Castelló aquestes plantes es troben, sempre amb poca freqüència, al llarg de tot el període de floració. A la nostra zona d’estudi les plantes d’Ophrys scolopax viuen a mitja ombra o a ple sol, en substrats terrosos o més o menys pedregosos, en formacions herboses amb Genista scorpius o sense, generalment en joncedes (Aphyllanthion), moltes vegades en masses denses d’Aphyllanthes, i en joncedes i prats més rics en plantes del Brachypodion phoenicoidis. Es poden trobar acompanyades d’Ophrys scolopax o no; en el primer cas, el nombre de plantes d’Ophrys scolopax sol ser netament superior al d’Ophrys santonica . Gairebé en tots els llocs (excepte a la zona Vistabella del Maestrat [prop del mas de la Xaparra-camí de la vall d’Usera] i d’Ares del Maestrat) les poblacions d’Ophrys santonica que s’han trobat estan molt localitzades, encara que poden tenir un elevat nombre d’individus.
De J.E. ARNOLD (2009) Notes sobre el gènere Ophrys L. (Oichidaceae) a Catalunya i al País Valencià. Acta Bot. Barc. 52: 45-82, Barcelona 2009
